Així que aquí és on tot comença, en la mirada perduda de
l’artista, en l’espai on recolzar el lloc buit on després es crearà l’obra. Ets
tu qui ho aguanta tot, qui veus com cada artista es frustra, declarant indigna
la seva creació, i tornant a assajar i buscar una nova idea.
El full en blanc és important, això no es pot negar, ja que,
al cap i a la fi, en ell és on l’obra queda plasmada; però, que seria ell sense
tu? No seria més que un simple full en blanc que algú altre li donaria un ús
ben simple.
Però tu, per molt que no hi hagi full blanc o per molt que
no hi hagi cap instrument amb què l’artista pugui crear l’obra; tu, tu
segueixes sent allò que realment motiva l’artista i possibilita l’art.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada