I
Quan esclatin tempestes,
quan bufi ben fort el vent,
quan les onades arrasin la platja,
quan retronin els cels,
quan el terra tremoli sota els teus peus,
quan tot i això et mantinguis ferm
i continuïs amb la teva decisió
serà llavors quan hagi arribat el moment.
II (La mort de l'heroi)
I la nit s’entristí,
ploraren els estels,
es trencaren els cels,
esclatà en un rugit,
llunyà,
el mar...
III
Estàs aquí vent?
Hi ha tensió a l’ambient.
¿És que hi ha tempesta
o és que tan sols resten
ecos d’un crit ofegat
que la nit ha trencat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada