I
He estat sis dies perdut dins el meu cap, buscant alguna
cosa que no sabia que era, però que em cridava i m’empenyia a la seva cerca.
Primerament vaig decidir buscar al lloc on vivia, a les
notícies que portava la gent, als bancs de la plaça, als arbres del parc i allà
on ningú hi va. Evidentment va ser en va, no va donar cap resultat.
Així que vaig decidir centrar-me en la gent que m’estima i m’estimo.
Vaig buscar en els nostres somriures, en les estones que compartim i ens ho
passem bé, en les nostres converses per canviar el món i en les nostres
bogeries. Tot i això, no em vaig centrar només en les coses bones: vaig cercar
en els nostres plors, en els cops que discutim, quan ens enfadem, quan intentem
ajudar-nos a arreglar el nostre propi món i quan les bogeries no surten bé. Tot
i que vaig posar tota la meva dedicació i temps no va donar cap mena de
resultat.
En aquell moment no vaig saber acceptar-ho, no podia
entendre com no havia trobat cap resposta. Així que vaig decidir buscar en el
lloc més perillós de tots: vaig entrar dintre meu per tal de trobar alguna
pista. Vaig parlar amb la raó, amb la ràbia, amb la bogeria, amb l’alegria, la
lògica, la tristesa, l’amor...
I aquí és on he acabat. Per molt que he buscat no he trobat
res del que cercava. Em pregunto si el que passa és que no sé el que vull...
II
He caminat per molts camins, he viatjat per terres estranyes
i he conegut gran diversitat de gent. Tot per a trobar-me amb mi mateix.
He cercat qui era durant molt de temps, buscant en tots els
llocs possibles. Al cim dels oceans i a les profunditats d'altes muntanyes; al
vent que bufa en totes les direccions i al riu que va contracorrent; als mars
de núvols i als cels estrellats de gespa; al centre de totes les coses i a
l'exterior del no res. Obsessionat en l'objectiu no em parava a observar el
camí.
I potser en una cruïlla em vaig perdre per pensar en
l'objectiu i no fixar-me en el camí.
