Vindràs un dia, vestida de blanc
com la neu pura de les muntanyes,
i congelaràs tot al teu pas.
A tot allò que toquis
li prendràs l’energia
i res aturarà el teu camí
cap als meus braços.
I jo t’esperaré,
nerviós i expectant,
com qui espera a un amant
que fa molt que no veu.
Però sé que després de tu
ja no vindrà ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada